ACCURA UHD
Atenció Assistencial Domiciliària

• TRANSFUSIÓ DE SANG I DERIVATS

•   TRANSFUSIÓ DE SANG I DERIVATS

TRANSFUSIÓ DE SANG I HEMODERIVATS

Transfusió: Tècnica que consisteix a fer passar un líquid, especialment sang o algun dels seus derivats, d'un donant a un receptor.
La sang i derivats s'utilitzen per a restaurar el volum sanguini, millora la hemoglobina i la capacitat de transport d'oxigen i altres substàncies, o corregir els nivells sèrics de proteïnes.
És una tècnica bàsicament d'infermeria, requereix un coneixement profund fisiològic, un maneig meticulós de l'atenció al pacient i l'aplicació correcta del protocol establert, especialment per a prevenir les complicaciones que poden presentar-se.

Una normativa de treball protocolitzada permet:
- Evitar errors en la selecció i administració dels productes
- Prevenir i controlar possibles complicacions
- Realitzar la tècnica de forma sistemàtica
- Valorar al pacient durant la realització de la tècnica
- Registrar les incidències en la històrica clínica

Objectiu: Transfondre concentrats d'hematies, plasma o plaquetes per a compensar un dèficit dels components de la sang.

Fases:
1) Sol.licitud de transfusió: petició i extracció de sang per a proves encreuades.
2) Proves Encreuades.
3) Administració de la transfusió de sang o hemoderivats

1) Sol.licitud de transfusió: petició i extracció de sang per a proves encreuades.

Concepte: És la petició de sang o hemoderivats a través d'una sol.licitud emplenada pel metge i extracció de mostra de sang per a la realització de proves encreuades per part del personal d'infermeria.

Material:

• Sol.licitud de transfusió degudament emplenada.
• Xeringa.
• Agulla Endovenosa (EV).
• Smarch.
• Guants d'un sol úl.
• Alcohol de 70 graus.
• Cotó - Gases.
• Apòsit adhesiu.
• Tub de buit de 5-10 mil.lilitres sense additius.

Procediment:

• Comprovar la correcta cumplimentació de la sol.licitud.
• Identificar al pacient preguntant-li nom i cognoms i acarar-los amb els de la petició.
• Informar al pacient de la tècnica a realitzar.
• Col.locar al pacient en decúbit supí amb el braç corresponent en rotació externa.
• Escollir la zona de punció.
• Col.locar el smarch, de 8 a 10 centímetres per sobre del punt de punció.
• Palpar i escollir la vena.
• Netejar la zona a puncionar amb alcohol de 70 graus i deixar que s'evapori durant 30 segons com a mínim.
• Col.locació de guants (precaucions universals).
• Fixar la vena. Introduir l'agulla en angle tancat amb el bisell cap amunt
• Un cop canalitzada la vena, extreure lentament la quantitat de sang necessària.
• Treure el smarch.
• Retirar l'agulla i xeringa suaument.
• Compressió en el punt de punció amb cotó o gasa.
• Transvasament de la sang al tub corresponent deixant-la caure suaument per la paret lateral del tub.
• Col.locar apòsit adhesiu.
• Identificación de la muestra de sangre.
• Enviar la mostra de sang al laboratori per a determinar el grup, Rh i proves encreuades.

2) Proves encreuades.

Es realitzen per a confirmar que la sang donada sigui realment compatible amb la del receptor.
Es barreja una petita quantitat de la sang donada amb una petita quantitat de la sang del receptor; la barreja s'examina sota el microscopi per a buscar indicis d'una reacció als anticossos.
Tipus de Proves Encreuades:
- Prova major: s'utilitzen dues gotes de sèrum del receptor més una gota d'eritròcits rentats del donant.
- Prova menor: dues gotes de sèrum o plasma del donant més una gota d'eritròcits del receptor.

3) Administració de la transfusió de sang o hemoderivats

Concepte: Administració per via intravenosa de sang total i/o algun dels components sanguinis.

Objectiu:
- Transfondre concentrats d'hematies, plasma o plaquetes per a compensar un dèficit dels components de la sang.
- Evitar errors en la identificació del pacient i el producte.
- Detectar qualsevol signe-símptoma de reacció transfusional per a evitar reaccions immediates adverses.

Material:

• Bossa del producte a transfondre
• Equip de perfusió especial per a transfusions
• Bossa de sèrum fisiològic (solució salina isotònica)
• Material per a la tècnica de venòclisi:
  • Catèter de punció (18 o 16 de diàmetre). La selecció de catèter venós perifèric serà adequada a la vena de major calibre
  • Smarch
  • Gases estèrils
  • Alcohol
  • Povidona iodada
  • Guants estèrils
  • Tira adhesiva estèril
  • Esparadrap hipoal.lèrgic
  • Xeringa 5 mil.lilitres
  • Clau de tres passos
  • Equip de sueroterapia
  • Xopador
  • Talla estèril
• Tarja de comprovació ABO (classificació dels grups sanguinis)
• Reactius anti-A i anti-B
• Rellotge
• Termòmetre
• Manòmetre i Fonendoscopi

Procediment:

• Informació al malalt
• Consentiment informat
• Identificació del malalt
• Identificació del component sanguini
• Verificar data i caducitat del producte. Observar si presenta aspecte anòmal
• Prendre signes vitals al pacient (temperatura, freqüència cardíaca, tensió arterial) i registrar les dades
• Preparació del personal: rentat higiènic de mans i col·locació de guants
• Recomprovació del grup ABO de la mostra del receptor
• Conexió i purga del sistema de perfusió
• Seleccionar vena i catèter de gruixut calibre
• Canalització de la vena i conexió del sistema a la llum del catèter, utilitzar clau de tres passos, mantenint-la amb sèrum fisiològic
• Comprovar la correcta perfusió i tancar el sèrum fisiològic
• Començar la transfusió lentament durant els 5-10 primers minuts (10 gotes per minut), romanent amb el pacient per a observar qualsevol signe de reacció
• Vigilància de reaccions adverses per transfusió:
  • Febre
  • Calfreds
  • Hipotèrmia
  • Hipotensió
  • Taquicàrdia
  • Cefalea
  • Urticària
  • Dolor toràcic o lumbar
  • Dispnea
  • Nàusees - Vòmits
  • Xoc
• En cas de reacció:
  • Cal aturar la transfusió per a limitar la quantitat de component infós
  • Mantenir la via venosa infonent solució salina isotònica
  • Avisar al metge per a valoració clínica
  • Pressa de signes vitals y diüresi
  • Recomprovació de la identificació i grup ABO
  • Extracció de mostre de sang per enviar-la al banc de sang, amb la bossa i l'equip de transfusió
  • Una vegada establerta la etiologia de la reacció, es prendran les mesures específiques
• Si no hi ha reacció, ajustament de la velocitat
• La transfusió no excedirà en la seva administració el temps indicat, excepte en casos molt específics (insuficiència cardíaca, anèmies severes, persones d'edat avançada...).
  • Concentrat d'hematies:
    Volum: 200-300 mil.lilitres
    Durada transfusió: 60-120 minuts (Mai major a 6 hores)
    Ritme transfusió: 30-60 gotes/minut
  • Plaquetes:
    Volum: 200-300 mil.lilitres
    Durada transfusió: 20-30 minuts (Mai major a 4 hores)
    Ritme transfusió: 125-225 gotes/minut
  • Plasma Fresc Congelat (PFC):
    - Plasma:
    Volum: 200-300 mil.lilitres
    Durada transfusió: 20-30 minuts (Mai major de dues hores)
    Ritme transfusió: 125-175 gotes/minut
    - Plasma Afèresi:
    Volum: 300-600 mil.lilitres
    Durada transfusió: 30-60 minuts (Mai major de dues hores)
    Ritme transfusió: 125-175 gotes/minut
  • Crioprecipitat:
    Volum: 15-20 mil.lilitres
    Durada transfusió: 10-20 minuts (Mai major de 2 hores)
    Ritme transfusió: a 125-175 gotes/minut
• Signes vitals cada mitja hora
• Finalitzada la transfusió remetre el full de control de grup al banc de sang
• Registrar en la història clínica: producte i volum transfós, hora de començament i finalització, registre evolutiu
• Adhesió de l'etiqueta d'identificació de les unitats transfoses en la Història Clínica

•   ABO (SISTEMA DE CLASSIFICACIÓ DELS GRUPS SANGUINIS)

El sistema de classificació dels grups sanguinis (Landsteiner, 1901), d'ús internacional (Secció d'Higiene de la Societat de Nacions), es basa en la presència o l'absència d'aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les aglutinines alfa (o anti-A) i beta (o anti-B), al plasma sanguini.
Les membranes dels glòbuls vermells contenen diversos antígens cridats aglutinògens. Els més coneguts són l'A i el B. Els anticossos per als aglutinògens es diuen aglutinines. Les aglutinines per als aglutinògens A i B són hereditàries. Així, les persones amb sang de tipus A (amb aglutinògen A en els seus eritròcits) sempre tenen un títol apreciable d'un anticòs per al aglutinògen B. Quan la seva plasma es barreja amb cèl.lules de tipus B, les aglutinines i els aglutinògens del glòbul B reaccionen fent que els glòbuls B s'agreguin (s'aglutinin) i es presenti hemòlisi. Al no ser possible tenir aglutinògens i aglutinines homòlogues, les quatre combinacions possibles són A, B, AB i 0 (zero).
Alguns individus que tenen el aglutinògen A tenen un aglutinògen addicional denominat A1. Així el grup A se subdivideix en el tipus A1 (amb ambdós aglutinògens A) i A2 (aquells amb només el aglutinògen A).
Per això en realitat hi ha 6 grups ABO: A1, A2, A1B, A2B, i O.

Compatibilitat sanguínia:

La compatibilitat sanguínia és la possibilitat de barreja de sang sense que es produeixin trastorns, tals com els fenòmens de la lisi o de l'aglutinació.
Landsteiner va constatar que quan un aglutinògen es posa en contacte amb l'aglutinina homòloga es produeix una aglutinació.
A causa d'aquest fenomen biològic en les transfusions de sang no és suficient amb conèixer que la sang del donant i la del receptor són del mateix grup, o bé que la del donant pertanyi al grup O (zero), sinó que és necessari conèixer si la compatibilitat és perfecta, perquè cap altre fenomen d'immunització interfereixi. És en aquest sentit pel que són emprades les proves creuades.
A més dels 6 antígens del sistema ABO en els eritròcits humans, existeixen nombrosos sistemes de aglutinògens que contenen molts antígens individuals en els eritròcits (més de 500.000 milions possibles de fenotips de grups sanguinis coneguts). Per a evitar accidents transfusionals és indispensable tenir en compte el sistema Rh a més del ABO.
Del sistema d'antígens Rh és el D el més antigènic, i el terme Rh positiu indica que l'individu presenta agutinògen D. L'individu Rh negatiu no té antigen D i forma l'aglutinina anti-D en contacte amb aquest.

Comprovació ABO - Tipificació sanguínea:

Es porta a terme barrejant els eritròcits d'un individu amb els antisèrums apropiats i observant si ocorre aglutinació.

Objectiu: Comprovar la coincidència entre el grup sanguini de la unitat de sang subministrada i el receptor.

Material:

• Targeta per a la comprovació ABO
• Sèrums reactius aglutinines anti-A i anti-B
• LLanceta d'un sol ús
• Cotó o gasa
• Alcohol

Procediment:

• Informar al pacient de la tècnica a realitzar
• Rentat higiènic de mans
• Col.locació de guants
• Desinfecció amb alcohol de la polpa del dit del pacient
• Punxar amb la llanceta
• Extreure una gota de sang i deixar-la caura directament sobre la targeta de comprovació, dipositant-la sobre les zones corresponents a la comprovació anti-A i anti-B
• Comprobar la data de caducitat dels reactius abans d'utilitzar-los, i que no hi hagin signes de precipitació o floculació
• Afegir una gota de sèrum reactiu anti-A i anti-B en la zona corresponent
• Barrejar la gota de sang i el sèrum reactiu suaument i fent cercles amb l'ajuda d'un objecte rom (diferent per a cada zona per a evitar la contaminació dels reactius)
• Llegir la presència o absència d'aglutinació en cadascuna de les zones (Taula d'interpretació de compatibilitat ABO
• Comparar la identificació amb la comprovació realitzada pel banc de sang
• Comprovar la compatibilitat dels grups (Taula de compatibilitat de Grups Sanguinis)
• En cas d'incompatibilitat de la recomprovació dels grups de la bossa de sang i del pacient, informar al Servei del Banc de Sang

Taula d'interpretació de compatibilitat ABO

Grup ABO	Reactiu anti-A	Reactiu anti-B
AB	+	+
A	+	-
B	-	+
O	-	-

Taula de compatibilitat de Grups Sanguinis

Donant	Receptor	Compatibilitat
A	A	compatible
	B	no compatible
	AB	compatible
	O	no compatible
B	A	no compatible
	B	compatible
	AB	compatible
	O	no compatible
AB	A	no compatible
	B	no compatible
	AB	compatible
	O	no compatible
O	A	compatible
	B	compatible
	AB	compatible
	O	compatible

•   TRANSFUSIÓ D'HEMATIES

Descripció:
La finalitat de la transfusió d'hematies és la d'augmentar la capacitat de transport d'oxigen als teixits gràcies a la hemoglobina (Hb) que contenen en el seu interior.
Els productes utilitzats habitualment són els concentrats d'hematies procedents de la donació de sang total després de la seva separació mitjançant centrifugació.
Durant una donació de sang s'extreuen al voltant de 450 mil.lilitres, que quan s'utilitza solució conservant es recullen en 63 mil.lilitres citrat, fosfat, dextrosa (CPD). Després de sotmetre a la borsa a una centrifugació intensa amb la qual se sedimenten els hematies en el fons de la bossa, s'obté un sobrenadant clar per damunt, el plasma, i la capa leucoplaquetària entre ambdós. A continuació s'extreu el plasma i la capa leucoplaquetària i finalment s'afegix una solució conservant constituïda o glucosa, adenina, clorur sòdic i manitol (SAG-Manitol) amb el que l'hematòcrit resultant d'aquest concentrat d'hematies se situa entre un 55 i un 65%, amb un contingut d'Hemoglobina superior als 40 grams. El volum aproximat del producte se situa entre 200 i 300 mil.lilitres.

Conservació:
Els concentrats d'hematies en SAG-Manitol poden conservar-se fins a 42 dies a temperatures entre 1 a 6 graus centígrads, quan no indiqui altra cosa l'etiquetat del producte; en aquest cas la caducitat serà modificada d'acord amb les noves especificacions del producte i aquesta constarà en l'etiqueta.

Indicacions:
Les transfusions d'hematies estan indicades en el tractament d'aquelles situacions on existeixi un dèficit en la capacitat de transport d'oxigen, a causa de anèmia aguda o crònica, que causa un problema clínicament important i sempre que no hagi una alternativa més innòcua o no es pugui esperar que faci efecte.

•   TRANSFUSIÓ DE PLAQUETES

escripció:
Les plaquetes són elements sanguinis essencials per a la detenció de les hemorràgies.
Existeixen dos tipus de concentrats de plaquetes:
- Concentrats de plaquetes obtinguts a partir de donacions de sang total.
- Plaquetofòresi: Són concentrats de plaquetes obtinguts d'un únic donant mitjançant procediments d'afèresi.

Conservació:
Els concentrats de plaquetes s'emmagatzemen a 20-24 graus centígrads, en agitació contínua com a màxim durant 5 dies i poden conservar-se fins a 7 dies si es combina amb un sistema de detecció o reducció de contaminació bacteriana.

Indicacions:
Els concentrats de plaquetes es transfonen per a prevenir o tractar hemorràgies en pacients amb defectes qualitatius i/o quantitatius de les plaquetes.

•   TRANSFUSIÓ DE PLASMA FRESC CONGELAT (PFC)

Descripció:
El Plasma Fresc Congelat (PFC) és aquell component sanguini obtingut de donant únic a partir d'una unitat de sang total o mitjançant afèresi, després de la separació dels hematies, congelat en les hores següents a l'extracció per a assegurar un correcte manteniment dels factors de coagulació. El volum de plasma obtingut mitjançant la separació en components d'una donació de sang total és de 200-300 mil.lilitres, aquell obtingut a partir d'una donació de plasmafèresi és de 300-600 mil.lilitres.
El PFC és la font fonamental d'obtenció de derivats plasmàtics: concentrats de factors de la coagulació, albúmina, inmunoglobulines, etc.

Conservació:
Es realitza a temperatura inferior a -25 graus centígrads fins a 24 mesos en funció del processament o a -18 graus centígrads o inferiors durant com a màxim 6 mesos.

Indicacions:
Les indicacions d'utilització del PFC són molt limitades, i perfectament establertes. De forma general en: pacients amb hemorràgia activa o que hagin de ser sotmesos a intervenció quirúrgica amb dèficit de múltiples factors de coagulació, pacients amb dèficits congènits per als quals no existeix concentrat purificat i inactivat disponible, i en pacients amb púrpura trombòtica trombocitopènica i síndrome hemolític urèmic.

•   TRANSFUSIÓ DE CRIOPRECIPITAT

Descripció:
El crioprecipitat és un concentrat de proteïnes plasmàtiques d'alt pes molecular que precipiten en fred, ric en factor VIII, fibrinogen, factor XIII, fibronectina i factor vW. S'obté mitjançant la descongelació d'una unitat de PFC a quatre graus centígrads, després d'això es centrifuga per a sedimentar el precipitat. Després d'eliminar el sobrenadant, el sediment amb 15 a 20 mil.lilitres de plasma es torna a congelar, i es conserva a temperatures inferiors a -25 graus centígrads fins a 24 mesos. El crioprecipitat ha de contenir més de 80 UI de factor VIII i 15 mil.ligrams de fibrinogen per unitat.

Indicacions:
El crioprecipitat pot estar indicat en el tractament de deficiències congènites i adquirides dels factors anteriorment citats sempre que no es disposi de concentrat del factor deficitari inactivat viralment.

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

• Autors - Referència - Revisió - Bibliografia

• Autors i Referència:

Autors: Llobet E, Arencón A.
Títol del Document:
Transfusió de sang i derivats
Referència:
En: Documents ACCURA UHD [sèrie en Internet]
Disponible en: http://www.accurauhd.com/doc_transfusio.html
Data del document: Gener 2004
Dates de revisió: Gener 2006 - Març 2007
Propera revisió: Març 2009

• Revisió del Document:  

• Llobet Díaz, E.
  Diplomada d'Infermeria.
  Postgrau en Cures Pal.liatives.
• Arencón Arias, A.
  Diplomat d'Infermeria - Diplomat en Fisioteràpia.
  Postgrau en Medicina General i Especialitats Mèdiques. Postgrau en Cures Pal.liatives.
• Equip interdisciplinar ACCURA UHD 2007
  
  
• Revisions del document: Gener 2006 - Març 2007.
• Propera revisió: Març 2009.

• Bibliografia:  

• Brunner LS, Suddarth DS. Enfermería Médico Quirúrgica. Ed. Interamericana, 1989
• Chapman JF, Elliott C, Knowles SM, Milkins CE, Poole GD. Guidelines for compatibility procedures in blood transfusion laboratories. Transfus Med. 2004 Feb;14(1):59-73
• Du Gas. Tratado de Enfermería Práctica. Ed. Interamericana, 1986
• Esteban A, Portero M. Técnicas de Enfermería. Ed. ROL, 2a. Edición, 1988
• Fernández-Serrano MB, Arriba MC. Compatibilidad de las transfusiones sanguíneas. Rev. Rol de Enfermería 1991; 157:41-44
• Ganong W. Manual de Fisiología Médica. Ed. El Manual Moderno, S.A. 6 Ed. 1978
• Guía sobre la utilización de sangre y componentes sanguíneos. Servicio de Hematología. Hospital General Vall D'Hebron. Med. Cli. Barcelona, 1988; 91: 747-749
• Guía sobre la transfusión de componentes sanguíneos y derivados plasmáticos. Sociedad Española de Transfusión Sanguínea (SETS). 2006
• Jimenez M, Hernandez M, Rodriguez A, Jimenez Y, Hernandez N. Valoracion de la prueba de antiglobulina con polietilenglicol en la deteccion e identificacion de anticuerpos eritrocitarios. Sangre (Barc). 1998 Feb;43(1):21-4.
• Kelton JG, Heddle NM, Blajchaman M. Transfusión sanguínea. Bases teóricas y aplicación clínica. Ed. Doyma 1988; 91-132
• Manual de Procediments d'Infermeria. 2002-2004. SCIAS. Hospital de Barcelona
• Mauri J, Maymo RM, Perez MA, Yusta V, Mas J, Puig L. Lectura automatica del grupo ABO y Rh en microplaca empleando el medio FMC y el lector de IBG systems. Sangre (Barc). 1991 Jun;36(3):243-7.
• Mauri J, Ercilla MG, Gelabert A, Castillo R. Empleo del medio macromolecular FMC para la determinacion del grupo eritrocitario ABO empleando placas de microtitulacion. Sangre (Barc). 1989 Aug;34(4):306-9.
• Mosquera Ferreiro, E. Transfusión sanguínea. Trabajando con protocolos. Rev. Rol de Enfermería 1991; 158: 29-34
• Parra ML, Arribas S, Rivera A. Procedimiento y técnicas del paciente crítico. Editorial Masson. 2003
• Ruiz-Moreno, J, Martín-Delgado, M.C, García-Penche, R. Procedimientos y Técnicas de Enfermería. Ed. ROL, 2006
• Swearingen P.L. Manual de Enfermería Médico-Quirúrgica. Harcourt Brace, 3a. Edición, 1998

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina
  
  
• << Tornar a documents