ACCURA UHD
Atenció Assistencial Domiciliària

• VIES D'ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ (Cures Pal.liatives)

•   VIES D'ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ

VIES D'ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ

Les vies d'administració prioritàries són:

•    Via oral
•    Via sublingual
•    Via transdèrmica
•    Via transmucosa oral
•    Via rectal
•    Via subcutània
•    Via endovenosa
•    Via intramuscular

Prioritats:

Al triar la via d'administració de medicaments procurarem que sigui:
- Autònoma: que permiti al malalt dur una vida el més normal possible.
- Fàcil utilització: per part del malalt, família o cuidadors directes.
- Mínima agressivitat.
- Mínims efectes secundaris en la seva utilització.

•   VIA ORAL

Es la via més freqüentment utilitzada per a l'administració de medicaments.
En Cures Pal.liatives serà sempre la via d'elecció prioritària.

Avantatges:
- Permet controlar la majoria dels símptomes.
- És la menys dolorosa.
- És la que proporciona major autonomia al malalt.

Circumstàncies que no permeten la utilització de la via oral:
- Nàusees i Vòmits.
- Disfagia.
- Intolerància de medicaments per via oral.
- Situacions de debilitat extrema, inconsciència o coma.

•   VIA SUBLINGUAL

Alternativa a la via oral sempre que els medicaments estiguin comercialitzats en aquesta presentació.

L'absorció per aquesta via permet la incorporació directa de la medicació al torrent circulatori i l'obtenció d'un efecte més ràpid. S'evita el trànsit pel tracte gastrointestinal inferior i el sistema portal i així els fàrmacs no són transformats a l'estómac, intestins ni al fetge.

•   VIA TRANSDÈRMICA

Alternativa a la via oral sempre que els medicaments estiguin comercialitzats en aquesta presentació.

Les substàncies per a administrar per aquesta via han de complir els següents requisits:
- Pes molecular petit.
- Alta liposolubilitat.
- No ser irritant per a la pell.
- Cert grau de polaritat.
- Potència analgèsica elevada.
- Punt d'ebullició baix.

Avantatges de la via transdèrmica:
- Comoditat: no és invasiva, fàcil maneig, bona acceptació.
- Independent de la via oral.
- Llarga durada d'acció amb nivells de medicaments estables.
- Disminució d'efectes secundaris digestius.

Inconvenients de la via transdèrmica:
- Temps de latència relativament llarg.
- Dificultat en la titulació de la dosi.
- Augment de l'absorció amb l'augment de temperatura.
- Lentitut de reversió d'efectes secundaris.

Formes de presentació:
Existeixen al mercat dos tipus de presentacions amb característiques i substàncies distintes: reservoris i matricials.
- Els reservoris contenen el medicament en forma líquida amb una membrana microporosa de permeabilitat específica que regula el pas de la medicació a la pell.
- Els matricials contenen el medicament incorporat en una matriu polimèrica adhesiva que permet el seu alliberament continu al sistema circulatori.

En la seva utilització es distingueixen tres fases: fase de latència, fase d'equilibri i fase d'eliminació.

•   VIA TRANSMUCOSA ORAL

Alternativa a la via oral sempre que els medicaments estiguin comercialitzats en aquesta presentació.

Avantatges de la via transmucosa oral:
- Comoditat: no és invasiva, fàcil maneig, bona acceptació.
- Elimina el primer pas hepàtic arribant a la circulació sistèmica de forma ràpida i directa. D'aquesta forma s'incrementa la biodisponibilitat de la medicació.

Inconvenients de la via transmucosa oral:
Existeixen una sèrie de factors que poden afectar l'absorció de la medicació a través de la mucosa oral:
- la velocitat de dissolució determina la velocitat de passada a través de la mucosa oral.
- la permeabilitat als medicaments és màxima a nivell de la regió sublingual y bucal, i mínima a nivell de les genives i la llengua.
- les variabilitats del pH de la boca.

•   VIA RECTAL

Alternativa a la via oral sempre que els medicaments estiguin comercialitzats en aquesta presentació.

Resulta molt útil quan no és possible utilitzar la via oral i no es desitja l'administració parenteral. Pot emprar-se buscant un efecte local o sistèmic.

•   VIA SUBCUTÀNIA

Objectiu de l'administració de medicaments per via subcutània:
Introduir un fàrmac mitjançant una punció directa en el teixit connectiu lax i en el teixit adipós situat sota la pell amb fins preventives i/o terapèutics..

D'utilització fonamental quan ja no és possible fer servir la via oral i/o els medicaments no estàn comercialitzats en altres presentacions (sublingual, transdèrmica, rectal...).

El que fa que la via subcutània sigui la d'elecció quan no es pot utilitzar la via oral són les següents característiques:
- Permet obviar el metabolisme hepàtic de primer pas.
- La vascularizació subcutània permet una absorció semblant a l'obtinguda per la via intramuscular i un 80% de l'obtinguda per la via venosa.
- La velocitat d'absorció varia respecte la via endovenosa, però la concentració plasmàtica als 30-180 minuts d'una administració subcutània és més gran que l'obtingut amb un bolus endovenós.
- En la infusió contínua s'obtenen nivells plasmàtics constans, comparables als obtinguts amb perfusió endovenosa contínua.
- En el cas concret de la morfina, s'evita l'àmplia variació individual que té lloc en la biodisponibilitat oral (15-65%).

Avantatges de la via subcutània:
- Tècnica poc agressiva, menys dolorosa, no té risc de flebitis ni d'extrabasació.
- No cal hospitalització.
- Manté l'autonomia del malalt.
- Fàcil d'utilitzar per la família, cuidadors i el malalt.
- Menys efectes secundaris.
- Proporciona tranquil.litat a la família.

Inconvenients de la via subcutània:
- Reacció cutània en forma d'eritema i pruïja (menys del 10% dels casos) que cedeix canviant la zona de punció.
- Reacció adversa al material.
- Sortida accidental.
- Refluix de líquid per la zona de punció.

Modalitats d'administració de medicació per via subcutània:
  1) Infusió intermitent: administració d'un tractament de forma puntual o periòdica. L'efecte de la medicació es produeix en forma de pics.
   - Injecciones repetides subcutànies.
   - Utilitzant una agulla d'ales fixada a la pell, a través de la qual s'administrarà la medicació. S'eviten les puncions repetides.
  2) Infusió contínua: consisteix a administrar la medicació que cal per controlar els símptomes del pacient, mitjançant un infusor. La velocitat d'alliberament de la medicació és uniforme i l'efecte de la medicació es produeix de manera sostinguda. Observació: de vegades pot variar el temps d'absorció, que pot ser més ràpid (exemple: en anasarca).

Tècnica d'administració de medicació per via subcutània:

Material:
- Gases estèrils, cotó, alcohol o alcohol iodat a l'1%, guants, apòsit de fixació, papallona (agulla d'ales) nº 23 o inferior.

Execució de la tècnica:
- Explicar la tècnica i el procediment al pacient i família
- Rentat de mans higiènic i col.locació de guants
- Netejar la zona de punció: EESS, abdomen, tòrax i EEII
- Netejar amb alcohol i deixar assecar abans de punxar
- Fer un pessic a la pell i punxar en 45º, sempre amb el bisell cap amunt i una vegada introduït, girar per que quedi cap a dintre el bisell
- Posar una gasa molt petita i senzilla, de la mida de les "ales" entre la papallona i la pell, per a evitar zones de pressió, especialment en pacients molt caquèctics
- Posar una altra gasa per embolicar el tub i protegir la pell
- Deixar el tap d'entrada subjecte però que sigui fàcil d'utilitzar pel pacient, familiar o cuidador
- Col.locar un apòsit transparent per veure la zona de punció

L'agulla d'ales consta de tres parts: agulla, ales i un tub flexible de 30 cm, que acaba en una connexió o tap.
No molesta una vegada col.locada, realment molesta el tub i el tap en el decúbit lateral, per això si fem servir aquesta zona posarem el tub i el tap lleugerament cap a la zona axil.lar, per tal d'evitar la pressió quan la persona estigui de costat.

Elecció adient de la zona de punció:
  Valorar:
    - Zona amb més teixit subcutani, segons el grau de caquèxia
    - Comoditat del cuidador per a administrar la medicació
    - Comoditat del pacient segons el grau de prostració
    - Situació del mobiliari, tant en sedestació com enllitat, que poden accedir-hi
    - Quantitat de roba que porti el malalt segons temperatura ambiental o corporal
    - Sembla ser que la zona EEII és la més sensible

Canvi de l'agulla d'ales i del punt de punció:
   - Cada 5-7 dies en dosis inferiors a 5 cc / 4 hores
   - Cada 5 dies en dosis superiors a 5 cc / 4 h hores
   - Cada 3 dies en pacinents que han estat amb heparina o sintrom.
   - Posarem 2 vies si porta medicaments amb risc de cristal.litzar si es barregen. El protocol de canvi serà el mateix.
   - Si posem una via subcutània per ocasions molt puntuals (ex: vòmits) el manteniment amb 0,5 cc de clorur sòdic es realitzarà cada 12h hores, i seguir protocol de canvi.
   - En una anasarca el manteniment pot ser cada 2-3 dies.

Per assolir un bon manteniment és important passar sempre després de cada administració de medicació 0,5 cc de clorur sòdic (sèrum fisiològic) i fer un petit massatge durant o després de l'administració i valorar la zona de punció.

•   VIA ENDOVENOSA

El medicament és introduït directament en el torrent circulatori.
A causa de la gran capacitat de dilució i neutralització, tolera l'administració de substàncies molt irritants i de grans volums. No es poden administrar substàncies olioses perquè podrien produir embòlies grasses quan arribessin als capil.lars de menor calibre.

Sistemes d'administració per via endovenosa:
- Injecció directa
- Administració de medicaments en bolus
- Perfusió contínua
- Perfusió intermitent

Inconvenients de la via endovenosa en Cures Pal.liatives:
- Inaccesibilitat de les venes per tractament previs de quimioteràpia.
- Necessitat de personal ensinistrat.
- Pèrdua de l'autonomia del pacient.

S'utilitza en el mitjà hospitalari i a domicili en determinats casos.

•   VIA INTRAMUSCULAR

L'absorció de la via intramuscular és similar a la subcutània, però es produeix amb més rapidesa a causa de l'important fluxe sanguini que arriba als músculs.

Inconvenients de la via intramuscular en Cures Pal.liatives:
Molt poc utilitzada en malalts de Cures Pal.liatives. La caquèxia (present en un 30% dels pacients) provoca una disminució de la massa muscular i que les injeccions per aquesta via siguin molt doloroses.

Material:
- Vial o ampolla
- Alcohol
- Cotó
- Xeringa
- Agulla Intramuscular (IM - 0,8 x 40 mm)
- Agulla de càrrega

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

• Autors - Referència - Revisió - Bibliografia

• Autors i Referència:

Autors: Llobet E, Arencón A.
Títol del Document:
Vies d'administració de medicació en Cures Pal.liatives
Referència:
En: Documents ACCURA UHD [sèrie en Internet]
Disponible en: http://www.accurauhd.com/doc_procediments.html
Data del document: Gener 2004
Data de revisió: Agost 2006
Propera revisió: Agost 2008

• Bibliografia:  

• Brunner L.S, Suddarth D.S. Enfermería Médico Quirúrgica. Ed. Interamericana, 1989
• Du Gas. Tratado de Enfermería Práctica. Ed. Interamericana, 1986
• Esteban A, Portero M. Técnicas de Enfermería. Ed. ROL, 2a. Edición, 1988
• Espaluella J, Gómez-Batiste X, Roca J, Gómez-Sancho M, Borrel R. Cuidados Paliativos en Atención Primaria. A: Jano. Medicina y Humanidades, 1997; L II (1209): 32-49.
• Flórez J, Armijo JA. Farmacología Humana. Pamplona: EUNSA, 1989; 287-299.
• Ganong W. Manual de Fisiología Médica. Ed. El Manual Moderno, S.A. 6 Ed. 1978
• Gómez-Sancho M. et al. Control de síntomas en el enfermo terminal. Ed. Asta Médica. Madrid, 1992
• Gómez-Sancho M. Cuidados Paliativos e intervención psicosocial en enfermos terminales ICEPSS. Instituto Canario de Estudios y Promoción Social y Sanitaria. Las Palmas de Gran Ganaria, 1994
• Gorgas MQ. El farmacéutico y los cuidados paliativos. El farmacéutico hospitales, 1997; 81: 13-17.
• Guía de Cuidados Paliativos. Sociedad Española de Cuidados Paliativos. www.secpal.com
• Lizán L, Benítez MA, Cabedo VR, Astudillo W. Protocolo de Cuidados Paliativos. FMC 1997; 4 (supl.3): 9-36
• Manual de Procediments d'Infermeria. 2002-2004. SCIAS. Hospital de Barcelona
• Ruiz-Moreno, J, Martín-Delgado, M.C, García-Penche, R. Procedimientos y Técnicas de Enfermería. Ed. ROL, 2006
• Saunders S M. Cuidados de la enfermedad maligna terminal. Ed. Salvat, 1980
• Swearingen P.L. Manual de Enfermería Médico-Quirúrgica. Harcourt Brace, 3a. Edición, 1998

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina
  
  
• << Tornar a documents