ACCURA UHD
Atenció Assistencial Domiciliària

• ESCALES DE VALORACIÓ

•   ÍNDEX ESCALES DE VALORACIÓ

• Escala Analgèsica OMS
• Escala CAM (Confusion Assessment Method) - Mètode d'avaluació de confusió
• Escala de Barthel - Activitats bàsiques de la vida diària
• Escala de Bristol (Bristol Stool Scale - Bristol Stool Chart)
• Escala de Dispnea Basal IDB (Índex de Dispnea Basal de Mahler)
• Escala de Dispnea de Borg
• Escala de Dispnea MCR-ATS (Medical Research Council - American Thoracic Society)
• Escala de Norton - Risc Úlceres per Pressió
• Escala de Valoració funcional de Karnofsky
• Escala ESAS (Edmonton Symptom Assesment System) - Sistema d'Avaluació de Símptomes d'Edmonton
• Escala PPS (Pa.liative Performance Status)
• Escala SPMSQ de Pfeiffer (Short Portable Mental State Questionnaire)
• Escala Visual Analògica (EVA)

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA ANALGÈSICA DE L'ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT (OMS)

ESCALA ANALGÈSICA DE L'ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT (OMS)

Mètode seqüencial farmacològic que fa servir un petit nombre de medicaments amb eficàcia ampliament demostrada i seguretat provada.

Escala analgèsica OMS

Primer Esglaó	Segon Esglaó	Tercer Esglaó
No opioides +/- Coanalgèsics	Opioides febles +/- No opioides +/- Coanalgèsics	Opioides potents +/- No opioides +/- Coanalgèsics

• Primer esglaó:
  • Analgèsics no opioides: paracetamol, metamizol (dolor visceral).
  • AINEs (i AAS): d'elecció en dolor ossi/metastàsic
  • Es poden afegir fàrmacs coadjuvants.

• Segon esglaó: Opioides febles.
  • Codeïna (+/- paracetamol), dihidrocodeïna.
  • Tramadol (d'elecció): ajustar dosi amb comprimits d'absorció normal, després passar a formulació retard +/- gotes de rescat.
  • Es poden afegir fàrmacs del primer esglaó.
  • Es poden afegir fàrmacs coadjuvants.

• Tercer esglaó: Opioides potents.
  • Morfina: si no prenia opioides, començar amb dosi baixes (30-60 mil.ligrams diaris); si ja prenia opioides, convertir la dosi (taula d'equivalències), i anar pujant (un 30-50 % cada 24-48 hores) fins controlar el dolor. Es preferible ajustar la dosi amb comprimits de liberació inmediata, i després passar a formulació retard +/- dosi de rescat.
  • Fentanil: via transcutània, indicat en dolor crónic estable, en tumors de cap-coll, o si no es tolera la via oral.
    Pot fer-se servir el fentanil transmucós com dosi de rescat en aguditzacions del dolor.
  • Es poden afegir fàrmacs del primer esglaó.
  • Es poden afegir fàrmacs coadjuvants.
  • No és convenient barrejar opioides febles amb opioides potents.

FÀRMACS COADJUVANTS:

Són medicaments que augmenten o modifiquen l'acció d'altre medicament. Els medicaments coanalgèsics són fàrmacs l'acció principal dels quals no és l'analgèsia però tenen una activitat analgèsica en determinades condicions o síndromes doloroses.

- Amitriptil.lina: indicada en dolor neuropàtic continu, també en tenesme rectal, o quan hi ha insomni o depressió associats. Inici amb 25 mil.ligrams/nit i anar pujant cada 3-4 dies fins arribar a l'efecte o intolerància (dosi total en 1 a 3 preses).
- Carbamazepina: indicada en dolor neuropàtic lacinant, inici amb 200 mil.ligrams/nit i anar pujant semanalment fins a l'efecte o intolerància, repartit en 1 a 3 preses.
- Gabapentina: indicada en dolor neuropàtic lancinant, iniciar amb 900 mil.ligrams diaris (en 3 preses) i anar-hi pujant.
- Corticoides: indicats en dolor ossi, neuropàtic (per compressió), o mixte (ex: compressió medul.lar). D'elecció dexametasona (altres: prednisona, metilprednisolona).
- Benzodiazepines: indicades en ansietat, insomni, espasmes musculars. S'utilitzen clonazepam, diazepam, alprazolam, midazolam (en sedació).
- Neurolèptics: indicats en tenesme rectal (levopromacina), compressió gàstrica (haloperidol), singlot (clorpromacina), vòmits (haloperidol), agitació, dolor neuropàtic.
- Bifosfonats: en dolor ossi/metastàsic refractari a altres tractaments.
- Baclofèn: alternativa en el dolor neuropàtic lacinant i espasmes musculars. Inici amb 5 mil.ligrams cada 8 hores i anar-hi pujant.

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA CONFUSION ASSESSMENT METHOD (CAM)

ESCALA CONFUSION ASSESSMENT METHOD (CAM) - Mètode d'avaluació de confusió

Eina d'avaluació utilitzada per a diagnosticar delirium, molt simple i ràpida de realitzar, contestant si la característica està present en el pacient.

1. Començament agut i curs fluctuant
Existeix evidència d'algun canvi agut en l'estat mental pel que fa al basal del pacient?
La conducta anormal fluctua durant el dia, alternant períodes normals amb estats de confusió de severitat variable?

2. Desatenció
Va tenir el pacient dificultat a enfocar l'atenció, per exemple va estar distret o va perdre en algun moment el fil del que estava dient?

3. Pensament desorganitzat
Va tenir el pacient pensaments incoherents, o va mantenir una conversa irrellevant, poc lògica o amb idees poc clares; o inexplicablement va canviar de tema de conversa?

4. Alteració de consciència
Observant al pacient, es considera normal a l'estat ALERTA.
Estats anormals:
  VIGILANT (hiperalerta, molt sensible a estimuls ambientals)
  SOMNOLENT (Fàcilment despertable)
  ESTUPORÓS (Difícil de despertar)
  COMA (Impossible de despertar)

DELIRIUM: característiques 1 i 2, i característiques 3 o 4.

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA DE BARTHEL  -  Activitats bàsiques de la vida diària

ESCALA DE BARTHEL

Avalua la situació funcional de la persona mitjançant una escala que messura les AVD (activitats bàsiques de la vida diària).
És la més utilitzada internacionalment i és un dels millors instruments per monitoritzar la dependència funcional de les persones.
Avalua 10 tipus d'activitats i classifica cinc grups de dependència.
La seva utilització és fàcil, ràpida i és la més àgil per explotar-la estadísticament.

OBJECTIUS DE L'ESCALA DE BARTHEL:

• Avaluar la capacitat funcional
• Detectar el grau de deteriorament
• Monitoritzar objectivament l'evolució clínica
• Dissenyar plans de cures i de rehabilitació de forma interdisciplinar

Escala de Barthel

ACTIVITAT	VALORACIÓ
Menjar	10 independent 5 necessita ajuda 0 dependent
Rentar-se	5 independent 0 dependent
Arreglar-se	5 independent 0 dependent
Vestir-se	10 independent 5 necessita ajuda 0 dependent
Micció	10 continent 5 accident ocasional 0 incontinent
Deposició	10 continent 5 accident ocasional 0 incontinent
Anar al WC	10 independent 5 necessita ajuda 0 dependent
Traslladar-se butaca / llit	15 independent 10 mínima ajuda 5 gran ajuda 0 dependent
Deambulació	15 independent 10 necessita ajuda 5 independent amb cadira de rodes 0 dependent
Pujar i baixar escales	10 independent 5 necessita ajuda 0 dependent

Total:  100 independent  >60 dependent lleu  55/40 dependent moderat  35/20 dependent sever  <20 dependent total

Puntuació: Es puntua cada activitat de 5 en 5 (0, 5, 10, 15). La puntuació màxima serà de 100, i això indica independència per a la cura personal; però no vol dir que el pacient pugui viure sol.

Activitats de la vida diària:

Menjar:

• Independent: capaç d'utilizar qualsevol instrument necessari, capaç de tallar i d'esmicolar el menjar, estendre la mantega, utilitzar condiments, etc., per ell mateix. Menja en un temps raonable. El menjar, el pot cuinar i servir una altra persona. (10)
• Necessita ajuda: per tallar la carn o el pa, estendre la mantega, etc., però és capaç de menjar sol. (5)
• Dependent: necessita ser alimentat. (0)

Rentar-se (banyar-se):

• Independent: capaç de rentar-se sencer, pot ser utilitzant la dutxa, la banyera o estant-se dret i aplicant l'esponja per tot el cos. Inclou entrar i sortir del bany. Pot fer-ho tot sense la necessitat que hi sigui algú present. (5)
• Dependent: necessita alguna ajuda o supervisió. (0)

Arreglar-se:

• Independent: realitza totes les activitats personals sense cap ajuda. Inclou rentar-se la cara i les mans, pentinar-se, maquillar-se, afaitar-se i rentar-se les dents. Els complements necessaris per fer-ho, els pot proveir algú altre. (5)
• Dependent: necessita alguna ajuda.. (0)

Vestir-se:

• Independent: capaç de posar-se i treure's la roba, cordar-se les sabates i els botons i col·locar-se altres complements que necessiti sense ajuda. (10)
• Necessita ajuda: però du a terme sol, almenys, la meitat de les tasques en un temps raonable. (5)
• Dependent. (0)

Micció:

• Continent: cap episodi d'incontinència (sec dia i nit). Capaç d'usar qualsevol dispositiu. En pacient sondat, inclou poder canviar la bossa sol. (10)
• Accident ocasional: màxim un en 24 hores, inclou la necessitat d'ajuda en la manipulació de sondes o dispositius. (5)
• Incontinent: inclou pacients amb sonda incapaços d'apanyar-se. (0)

Deposició:

• Continent: cap episodi d'incontinència. Si necessita algun ènema o supositori, és capaç d'administrar-se'ls ell mateix. (10)
• Accident ocasional: menys d'una vegada per setmana o necessita ajuda per posar-se ènemes o supositoris. (5)
• Incontinent: inclou que algú altre li administri ènemes o supositoris. (0)

Anar al WC:

• Independent: hi entra i en surt sol. Capaç de posar-se i treure's la roba, netejar-se, rentar-se, prevenir les taques a la roba i estirar la cadena. Capaç d'asseure's i aixecar-se de la tassa sense ajuda (pot utilitzar barres per sostenir-se). Si usa orinal, ampolla, etc., és capaç d'utilizar-los i buidar-los completament sense ajuda i sense tacar. (10)
• Necessita ajuda: capaç d'apanyar-se amb una petita ajuda en l'equilibri, treure's i posar-se la roba, però pot netejar-se sol. Encara és capaç d'utilitzar el WC. (5)
• Dependent: incapaç d'apanyar-se sense assistència. (0)

Traslladar-se butaca/llit:

• Independent: sense ajuda en totes les fases. Si utilitza cadira de rodes, s'apropa al llit, frena, desplaça el reposapeus, tanca la cadira, es col·loca en posició d'assegut en un costat del llit, s'hi posa, s'hi estira i pot tornar a la cadira de rodes sense ajuda. (15)
• Mínima ajuda: inclou supervisió verbal o petita ajuda física, tal com la que ofereix una persona no gaire forta o sense entrenament. (10)
• Gran ajuda: capaç d'estar assegut sense ajuda, però necessita molta assistència (persona forta o entrenada) per posar-se al llit, sortir-ne o desplaçar-se. (5)
• Dependent: necessita grua o que l'aixequin per complet dues persones. Incapaç de romandre assegut. (0)

Deambulació:

• Independent: pot caminar, almenys, 50 metres o l'equivalent a casa sense ajuda o supervisió. La velocitat no és important. Pot usar qualsevol ajuda (bastons, crosses, etc.) excepte caminador. Si utilitza pròtesis, és capaç de posar-se-la i treure-se-la sol. (15)
• Necessita ajuda: supervisió o petita ajuda física (persona no gaire forta) per caminar 50 metres. Inclou instruments o ajudes per estar-se dret (caminador) (10)
• Independent en cadira de rodes en 50 metres: ha de ser capaç de desplaçar-se. travessar portes i girar cantonades tot sol. (5)
• Dependent: si utilitza cadira de rodes, necessita que algú el porti. (0)

Pujar i baixar escales:

• Independent: capaç de pujar i baixar un pis sense ajuda ni supervisió. Pot utilitzar el suport que necessiti per caminar (bastó, crosses, etc.) i el passamans. (10)
• Necessita ajuda: supervisió física o verbal. (5)
• Dependent: incapaç de salvar esglaons. Necessita alçament (ascensor). (0)

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA DE BRISTOL  -  (Bristol Stool Scale - Bristol Stool Chart)

ESCALA DE BRISTOL (Bristol Stool Scale - Bristol Stool Chart)

L'escala de Bristol és una taula visual disenyada per a classificar la forma de la femta en set grups.

Va ser desenvolupada per Heaton i Lewis a la universitat de Bristol i publicada al Scandinavian Journal of Gastroenterology al 1997.

Els set tipus són:
- Tipus 1: Terrossos durs separats, com rosques (difícils d'evacuar)
- Tipus 2: Semblança a una salsitxa, però aterronat
- Tipus 3: Com una salsitxa, però amb esquerdes en la seva superfície
- Tipus 4: Com una salsitxa o una serp, tova i llisa.
- Tipus 5: Boles toves amb les vores definits (fàcils d'evacuar)
- Tipus 6: Trossos tous amb les vores desiguals
- Tipus 7: Aquoses, cap sòlid uneix les peces (enterament líquides)

Interpretació:
Els tipus 1 i 2 representen femta dura, trànsit lent (constipació)
Els tipus 3 i 4 femta tova, trànsit regular
Els tipus 5, 6 i 7 femta com puré o líquida, trànsit molt ràpid (diarrea).

• (Veure imatge: Bristol Stool Chart - format jpeg - 41,4 Kb)

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA DE DISPNEA BASAL IDB   (ÍNDEX DE DISPNEA BASAL DE MAHLER)

ESCALA DE DISPNEA BASAL IDB (ÍNDEX DE DISPNEA BASAL DE MAHLER)

L'escala de dispnea IDB o Índex de Dispnea Basal de Mahler és una escala multidimensional indirecta.
Conté tres subescales basades en tres components de la dispnea: magnitud de la tasca, incapacitat funcional i magnitud de l'esforç.
Cadascun dels apartats es valora en cinc graus, del 0 (intensa) al 4 (nul·la), i la suma total dóna una puntuació que oscil·la entre 0 i 12; com més baixa és la puntuació, major és la intensitat de la dispnea.
La seva realització no triga més de 3 o 4 minuts.

Índice de Disnea Basal (IDB) de Mahler

Grau	Magnitud de la tasca	Incapacitat funcional	Magnitud de l'esforç
Grau 4	Dispnea només amb activitat extraordinària com càrrega pesada o càrrega lleugera en pendent. Sense dispnea amb tasques ordinàries.	No incapacitat; realitza les seves activitats i ocupacions sense la dispnea.	Només els grans esforços li provoquen dispnea. Sense dispnea d'esforç ordinària.
Grau 3	Disnea amb activitats majors, com pendents pronunciats, més de tres trams d'escales o càrrega moderada sobre nivell.	Lleugera incapacitat; reducció, encara que no abandonament, d'alguna activitat habitual.	Dispnea amb esforços una mica superiors a l'ordinari. Les tasques les pot fer sense descans.
Grau 2	Dispnea amb activitats com pendents lleugers, menys de tres trams d'escales o càrrega lleu sobre nivell.	Moderada incapacitat; abandonament d'alguna activitat habitual a causa de la dispnea.	Dispnea amb esforços moderats. Tasques fetes amb descansos ocasionals.
Grau 1	Dispnea de petits esforços, passejant, rentant-se o estant dempeus.	Severa incapacitat; ha abandonat gran part de les seves activitats habituals a causa de la dispnea.	Dispnea de petits esforços. Tasques fetes amb descansos freqüents.
Grau 0	Dispnea de repòs, assegut o ficat al llit.	Incapacitat molt severa; ha abandonat totes les seves activitats habituals a causa de la dispnea.	Dispnea de repòs, assegut o ficat al llit.

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA DE DISPNEA DE BORG

ESCALA DE DISPNEA DE BORG

L'escala de dispnea de Borg és una escala unidimensional visual-analògica directa.
En ella es demana al pacient que marqui la intensitat de la seva dispnea sobre una línia fitada en alguns punts per frases descriptives. Es valora de 0 a 10 i presenta descriptors associats en algunes de les categories.
S'utilitza habitualment per a valorar l'exercici i en aquelles circumstàncies en les quals, de forma experimental, es pretén provocar la sensació de dispnea.

Escala de Dispnea de Borg

GRAU	SENSACIÓ DEL PACIENT
0	Sense dispnea
0,5	Molt, molt lleu
1	Molt lleu
2	Lleu
3	Moderada
4	Una mica severa
5	Severa
6
7	Molt severa
8
9	Molt, molt severa (gairebé màxima)
10	Màxima dispnea

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA DE DISPNEA MCR-ATS

ESCALA DE DISPNEA MCR-ATS

L'escala de dispnea del Medical Research Council (MCR) (Bestall i col.laboradors), és una escala unidimensional indirecta de cinc graus.
Es basa en la identificació de l'activitat física que és capaç de provocar l'aparició del disconfort respiratori en el pacient.

Escala de Dispnea MCR

GRAU	SENSACIÓ DEL PACIENT
1	Tinc mancança d'aire amb exercicis enèrgics
2	Tinc mancança d'aire al caminar ràpidament en pla o pujar un pendent
3	Camino més lentament que altres persones de la meva edat en pla per la meva mancança d'aire o tinc que aturar-me per a respirar quan camino al meu propi pas en pla
4	M'aturo per a poder respirar després de caminar 100 iardes (al voltant de 90 metres)
5	Tinc molta mancança d'aire com per a poder sortir de casa

L'American Thoracic Society (ATS) va realitzar una modificació de la mateixa.

Escala de Dispnea MCR-ATS

MAGNITUD	GRAU	CARACTERÍSTIQUES
Gens	0	Sense dispnea, excepte exercicis extenuants
Lleu	1	Al caminar ràpidament en pla o pujar pendent lleu
Moderada	2	Ha de caminar més lentament o aturar-se en terreny planer
Greu	3	No pot caminar més de 100 metres sense aturar-se
Molt greu	4	La dispnea l'impedeix sortir de casa. La presenta al vestir-se i desvestir-se

Totes dues escales són àmpliament utilitzades tant en la pràctica mèdica habitual, como en estudis epidemiològics.
Presenten l'inconvenient que, encara que senyalen molt bé la magnitud del desencadenant de la dispnea, no avaluen la repercusió funcional i subjectiva del pacient.

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA DE NORTON (RISC ÚLCERES PER PRESSIÓ)

ESCALA DE NORTON

Va ser desenvolupada per Doreen Norton i col.laboradors al 1962.
Valora 6 apartats amb una escala de gravetat de 1 a 4.
La puntuació màxima és de 20 punts, i la mínima de 5 punts.
A menor puntuació major risc.

Escala de Norton (Risc úlceres per pressió)

CONDICIÓ FÍSICA	ESTAT MENTAL	ACTIVITAT	MOBILITAT	INCONTINÈNCIA	PUNTUACIÓ
Bona	Orientat	Deambula	Total	Control	4
Regular	Apàtic	Deambula amb ajuda	Disminuïda	Incontinència ocasional	3
Pobre	Confós	Llit / Cadira	Molt limitada	Urinària	2
Molt malament	Inconscient	Enllitat	Inmòbil	Urinària - fecal	1

Valoració: Igual o inferior a 14 punts = pacient de risc

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA DE VALORACIÓ FUNCIONAL DE KARNOFSKY

OBJECTIUS DE L'ESCALA FUNCIONAL DE KARNOFSKY:

• Permet conèixer la capacitat del pacient per poder fer les activitats cotidianes.
• És un element predictor independent de mortalitat, tant en patologies oncològiques i no oncològiques.
• Serveix per a la pressa de decisions clíniques i valorar l'impacte d'un tractament i la progresió de la malaltia del pacient.
• Un Karnofsky de 50 o inferior indica elevat risc de mort durant els 6 mesos següents.

  100: Normal, sense queixes, sense indicis de malaltia.
   90: Activitats normals, però amb signes i símptomes lleus de malaltia.
   80: Activitat normal amb esforc, amb alguns signes i símptomes de malaltia.
   70: Capacitat de cuidar-se, però incapac de portar a terme activitats normals o treball actiu.
   60: Requereix atenció ocasional, però pot tenir cura de si mateix.
   50: Requereix gran atenció, inclòs de tipus médic. Enllitat menys del 50% del dia.
   40: Invàlid, incapacitat, necessita cures i atencions especials. Enllitat més del 50% del dia.
   30: Invàlid greu, severament incapacitat, tractament de suport actiu.
   20: Enllitat per complert, malalt molt greu, necessita hospitalització i tractament actiu.
   10: Moribund.
    0: Mort.

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA EDMONTON SYMPTOM ASSESMENT SYSTEM (ESAS)

ESCALA EDMONTON SYMPTOM ASSESMENT SYSTEM (ESAS) - Sistema d'avaluació de símptomes d'Edmonton

Llistat de 10 escales numèriques que avaluen el terme mitjà d'intensitat de diferents símptomes en un període de temps determinat (24 hores, 48 hores, 1 setmana), segons la condició del pacient. Es demana al pacient que seleccioni el nombre que millor indiqui la intensitat de cada símptoma.

Sistema d'Avaluació de Símptomes d'Edmonton (ESAS)

Mínim símptoma	Intensitat	Màxim símptoma
Sense dolor	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Màxim cansament
Sense cansament	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Máximo cansancio
Sense nàusea	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Màxima nàusea
Sense depressió	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Màxima depressió
Sense ansietat	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Màxima ansietat
Sense somnolència	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Màxima somnolència
Bon apetit	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Sense apetit
Màxim benestar	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Màxim malestar
Sense falta d'aire	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Màxima falta d'aire
Sense dificultat per a dormir	0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10	Màxima dificultat per a dormir

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA "PAL.LIATIVE PERFORMANCE STATUS (PPS)"

ESCALA PAL.LIATIVE PERFORMANCE STATUS (PPS)

Pal.liative Performance Status (PPS)

%	DEAMBULACIÓ	ACTIVITAT EVIDÈNCIA MALALTIA	AUTOCURA	INGESTA	NIVELL DE CONCIÈNCIA
100	Lliure	Normal Sense evidència malaltia	Completa	Normal	Alerta
90	Lliure	Normal Alguna evidència de malaltia	Completa	Normal	Alerta
80	Lliure	Actividad amb esforç Alguna evidència de malaltia	Completa	Normal o reduïda	Alerta
70	Reduïda	Imposibilitat de treballar Alguna evidència de malaltia	Completa	Normal o reduïda	Alerta
60	Reduïda	Imposible hobbies o treball domèstic Malaltia manifesta	Ajuda ocasional	Normal o reduïda	Alerta o confús
50	Principalment Sentat/estirat	Imposible qualsevol treball Malaltia extensa	Ajuda considerable	Normal o reduïda	Alerta o confús
40	Principalment enllitat	Igual anterior	Bàsicament assistit	Normal o reduïda	Alerta o somnolent o confús
30	Totalment enllitat	Igual anterior	Completament depenent	Reduïda	Alerta o somnolent o confús
20	Totalment enllitat	Igual anterior	Completament depenent	Petits glops	Alerta o somnolent o confús
10	Totalment enllitat	Igual anterior	Completamente depenent	Sols cura boca	Somnolent o coma
0	Mort

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA SPMSQ DE PFEIFFER (Short Portable Mental State Questionnaire)

ESCALA SPMSQ DE PFEIFFER (Short Portable Mental State Questionnaire)

És una prova molt breu desenvolupada per Pfeiffer en 1975, que consta de 10 ítems que avaluen les següents funcions: orientació, memòria d'evocació, concentració i càlcul.
A pesar de la seva brevetat, presenta una acceptable capacitat discriminativa.

SPMSQ de Pfeiffer

Pregunta	Errors
Quina data és avui? (dia, mes i any)
Quin dia de la setmana és avui?
On estem ara? (lloc o edifici)
Quin és el seu telèfon? (si no tingués telèfon, preguntar quina és la seva adreça)
Quina edat té?
Quan va néixer? (dia, mes i any)
Qui és el President del Govern?
Qui era l'anterior President del Govern?
Quin és primer cognom de la seva mare?
Resti de tres en tres des de vint (Qualsevol error fa la resposta errònia)
TOTAL:

Interpretació:
S'adjudica un punt per cada error.
Entre 0 i 2 errors es considera normal.
Entre 3 i 4 errors, deteriorament cognitiu lleu.
Entre 5 i 7 errors, deteriorament cognitiu moderat.
Més de 8 errors, deteriorament cognitiu sever.

Es permet un error addicional si el nivell educatiu és baix (estudis elementals).
Es permet un error menys si ha rebut estudis superiors (estudis universitaris).

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   ESCALA VISUAL ANALÒGICA (EVA)

ESCALA VISUAL ANALÒGICA (EVA)

L'Escala Visual Analògica (EVA) permet mesurar la intensitat del dolor que descriu el pacient amb la màxima reproductivilitat entre els observadors. Consisteix en una línia horitzontal de 10 centímetres, en els extrems dels quals es troben les expressions extremes d'un símptoma. En l'esquerre se situa l'absència o menor intensitat i en el dret la major intensitat. Es demana al pacient que marqui a la línea el punt que indiqui la intensitat i es medeix amb una regla mil.limetrada. La intensitat s'expresa en centímetres o mil.límetres.

Sense dolor ___________________________________________________ Màxim dolor

L'Escala numèrica (EN) és un conjunt de nombres de zero a deu, on zero és l'absència del símptoma a avaluar i deu la seva major intensitat. Es demana al pacient que seleccioni el nombre que millor indiqui la intensitat del símptoma que s'està avaluant. És el mètode més senzill d'interpretar i el més utilitzat.

Escala numèrica (EN)

0	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Sense dolor										Màxim dolor

L'Escala categòrica (EC) s'utilitza quan el pacient no és capaç de quantificar els seus símptomes amb les escales anteriors, expressant la intensitat dels símptomes en categories, el que resulta molt més simple. Se sol establir una relació entre categories i un equivalent numèric.

Escala categòrica (EC)

0	4	6	10
Gens	Poc	Bastant	Molt

Escala visual analògica d'intensitat:

Consisteix en una línia recta horizontal, de 10 centímetres de longitud, on els extrems marquen la severitat del dolor. A l'estrem esquerre apareix l'absència de dolor i en el dret es reflecteix el major dolor imaginable.

Escala visual analògica d'intensitat

0	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Gens										Insuportable

Escala visual analògica de millora:

Consisteix en la mateixa línia recta on a l'extrem esquerre apareix la no millora i en el dret la millora completa.

Escala visual analògica de millora

0	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
No millora										Millora

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina

• Autors - Referència - Revisió - Bibliografia

• Autors i Referència:

Autors: Arencón A, Llobet E, Rayo F, Moreno C, Nicolau M, Romeu E.
Títol del Document:
Escales de valoració
Referència:
En: Documents ACCURA UHD [sèrie en Internet]
Disponible en: http://www.accurauhd.com/doc_escales.html
Data del document: Gener 2004
Última Revisió: Març 2007
Propera revisió: Març 2009

• Revisió del Document:  

• Arencón Arias, A.
  Diplomat d'Infermeria - Diplomat en Fisioteràpia.
  Postgrau en Medicina General i Especialitats Mèdiques. Postgrau en Cures Pal.liatives.
  Coordinador Assistencial ACCURA UHD.
• Llobet Díaz, E.
  Diplomada d'Infermeria.
  Postgrau en Cures Pal.liatives.
• Moreno Borrás, C.
  Diplomada d'Infermeria.
  Postgrau en Medicina General i Especialitats Mèdiques.
• Rayo Lunar, Felipe.
  Diplomat d'Infermeria.
• Nicolau Iranzu, M.
  Diplomada d'Infermeria.
  Postgrau en Medicina General i Especialitats Mèdiques.
• Equip interdisciplinar ACCURA UHD 2007
  
  
• Última revisió: Març 2007.
• Propera revisió: Març 2009.

• Bibliografia:  

• Bestall JC, Paul EA, Garrod R. et al. Usefulness of the Medical Research Council (MRC ) dyspnoea scale as a measure of disability in patients with chronic obstructive pulmonary disease; Thorax; 1999;54:581-586
• Borg GAV. Psycological basis for perceived exertion; Med Sci Sports Exerc; 1982;14:377-381
• Brunner LS, Suddarth DS. Enfermería Médico Quirúrgica. Ed. Interamericana, 1989
• Doyle D, Hanks G, MacDonald N. Texbook of Palliative Medicine. 2ªnd. Ed. Oxford University Press, 1998
• Du Gas. Tratado de Enfermería Práctica. Ed. Interamericana, 1986
• Esteban A, Portero M. Técnicas de Enfermería. Ed. ROL, 2a. Edición, 1988
• Fletcher CM. The clinical diagnosis of pulmonary emphysema: an experimental study. Proc R Soc Med 1952; 45: 577-584.
• Gómez-Sancho M. et al. Control de síntomas en el enfermo terminal. Ed. Asta Médica. Madrid, 1992
• Gómez-Sancho M. Cuidados Paliativos e intervención psicosocial en enfermos terminales. ICEPSS. Instituto Canario de Estudios y Promoción Social y Sanitaria. Las Palmas de Gran Ganaria, 1994
• Guía de Cuidados Paliativos. Sociedad Española de Cuidados Paliativos. www.secpal.com
• Lewis SJ, Heaton KW. Stool form scale as a useful guide to intestinal transit time. Scand J Gastroenterol. 1997 Sep;32(9):920-4
• Mahler DA, Weinberg DH, Wells CK, Feinstein AR. The measurement of dyspnea: contents, interobserver agreement, and psycologic correlates of two new clinical indexes. Chest 1984; 85: 751-758
• Meek PM, Schwartzstein RM, Adams L, et al. Dyspnea. Mechanisms, assessment, and management: a consensus statement. Am J respir Crit Care Med 1999; 159: 321-340.
• Norton D, Mclaren R, Exton-Smith AN. An investigation of geriatric nursing problems in hospital. London. National Corporation for the Care of old People (now the Centre for Policy on Ageing); 1962.
• Norton D, Mclaren R, Exton-Smith AN. An investigation of geriatric nursing problems in hospital. Edimburgh: Churchill Livingstone, 1975.
• Norton D. Norton revised risk scores. Nursing Times, 1987;83 (41):6
• Pfeiffer E. A Short Portable Mental Status Questionnaire for the Assessment of Organic Brain Deficit in Elderly Patients. J Am Geriatr Soc 1975;23:433-441.
• Ruiz-Moreno J, Martín-Delgado MC, García-Penche R. Procedimientos y Técnicas de Enfermería. Ed. ROL, 2006
• Sanz Ortiz J. Eficacia de la escalera analgésica de la OMS en la unidad de cuidados paliativos. Medicina Paliativa. Vol.1. N.1. 1994
• Saunders S M. Cuidados de la enfermedad maligna terminal. Ed. Salvat, 1980
• Swearingen PL. Manual de Enfermería Médico-Quirúrgica. Harcourt Brace, 3a. Edición, 1998
• Tratado de Geriatría. Colección Farmitalia Carlo Erba de Diagnóstico y Tratamiento. Ed. JIMS, 1988

• ^
  Pujar a l'inici de la pàgina
  
  
• << Tornar a Documents