ACCURA UHD
Atenció Assistencial Domiciliària

•   ÍNDEX COMUNICACIONS

•    Experiència de cinc anys d'educació sanitària d'infermeria
  als malalts amb via subcutània al domicili
        Llobet E, Arencón A, Moreno C, Rayo F, Gómez V, Nicolau M.
        VI Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal.liatives.
        Terrassa, Maig 2007.
•    Experiència d'atenció continuada en cures pal.liatives a domicili
        Arencón A, Trallero JC, Llobet E.
        VI Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Cures Pal.liatives (SECPAL).
        Donostia-Sant Sebastià, Juny 2006.
•    La història clínica informatitzada en l'atenció de pacients a domicili
        Arencón A, Trallero JC, Llobet E.
        VI Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Cures Pal.liatives (SECPAL).
        Donostia-San Sebastià, Juny 2006.
•    Una educació sanitària com instrument en la detecció precoç del delirium
        Esquerdo M, Ramos A, Arraràs N, González R, Sanz M.
        VI Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Cures Pal.liatives (SECPAL).
        Donostia-San Sebastià, Juny 2006.

• 
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   EXPERIÈNCIA DE CINC ANYS D'EDUCACIÓ SANITÀRIA D'INFERMERIA
  ALS MALALTS AMB VIA SUBCUTÀNIA AL DOMICILI

Llobet Díaz, E;  Arencón Arias, A;  Moreno Borrás, C;  Rayo Lunar, F;  Gómez Baena, V;  Nicolau Iranzu, M.
ACCURA UHD. Barcelona.
VI CONGRÉS DE LA SOCIETAT CATALANO-BALEAR DE CURES PAL.LIATIVES.
Terrassa, Maig 2007.

INTRODUCCIÓ:

L'educació sanitària i la utilització d'un protocol amb criteris unificats, ens permet capacitar i proporcionar recursos a la família i al malalt de cures pal.liatives amb via subcutània, per assolir una mort tranquil.la al domicili, amb serenitat i dignitat, evitant claudicacions i amb un bon control de la simptomatologia.

OBJETIUS:

Capacitar i donar recursos al malalt i als cuidadors directes per a utilitzar la via subcutània al domicili.
Determinar els resultats de la utilització de la via subcutània aplicant un protocol estandarditzat de normes de procediments i d'educació sanitària.

MATERIAL I MÈTODE:

Estudi prospectiu (2002-2006), dels malalts portadors de via subcutània al seu domicili, fent servir com instruments: el registre informatitzat del procediment dissenyat per infermeria, les escales de valoració funcional i de control de símptomes, l'avaluació contínua i el grau de satisfacció dels familiars.

RESULTATS:

Durant el període d'estudi s'han atés 204 pacients que han precisat la utilització de via subcutània al seu domicili.
La mitjana d'edat ha estat de 80,8 anys (DS: 9,4), amb un rang des de 51 fins a 97 anys.
La distribució per sexe ha estat d'un 53 % homes i un 47 % dones.
La mitjana de l'escala de valoració funcional de Karnofsky a l'ingrés del pacient a la unitat ha estat de 37,9 punts (DS: 9,8).
L'estada mitjana al programa de cures pal.liatives ha estat de 43,2 dies (DS: 45,1).
La mitjana de dies d'utilització de la via subcutània ha estat de 5,4 dies (DS: 5,8 dies).
Els símptomes majoritariament controlats amb la utilització de la via subcutània han estat: Dolor, Dispnea, Disfàgia, Nàusees i Vòmits, i Broncoplegia.
La mort s'ha produït al domicili del pacient en 184 casos (90,2 %), i a l'hospital de referència en 20 casos (8,8 %).
El 93,5 % dels familiars van considerar que la mort del pacient va ser tranquil.la, puntuant el correcte control de símptomes amb una mitjana de 4,6 punts (escala de 1-5).

CONCLUSIÓN:

La utilització de la via subcutània és un mètode segur i efectiu, de fàcil utilització per part del pacient i cuidadors, però es gràcies a una bona educació sanitària per part de l'equip d'infermeria, quan podem veure les avantatges d'un treball conjunt amb malalts i cuidadors i gaudir d'un procés tranquil i un acurat control de símptomes. Tot aixó ens permet donar un recolzament i una capacitació que permet evitar ingressos hospitalaria per claudicació emocional familiar, tenir un bon control dels símptomes i poder morir amb tranquil.litat al propi domicili.

• Referencia:  

• Llobet E, Arencón A, Moreno C, Rayo F, Gómez V, Nicolau M.
  Experiència de cinc anys d'educació sanitària d'infermeria als malalts amb via subcutània al domicili.
  Resums de Ponències i Comunicacions.
  VI Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal.liatives. Terrassa, Maig 2007.
  
  

• 
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   EXPERIÈNCIA D'ATENCIÓ CONTINUADA EN CURES PAL.LIATIVES A DOMICILI

Arencón Arias, A;  Trallero Fort, JC;  Llobet Diaz, E.
ACCURA UHD. Barcelona.
VI Congrés Nacional Societat Espanyola de Cures Pal.liatives.
Donostia-Sant Sebastià, Juny 2006.

INTRODUCCIÓ:

En la majoria d'estudis es reflecteix el desig dels pacients amb patologia en situació terminal de morir en el seu domicili, sempre que es disposi del suficient suport que garanteixi una cura atenta dels seus símptomes i el manteniment de la seva dignitat.
Aquests pacients generen una important demanda assistencial, que s'incrementa al final del procés, però la majoria d'unitats interdisciplinàries de cures pal.liatives del nostre país presenten una cobertura horària que limita la seva accessibilitat.

OBJECTIU:

Demostrar que el dispositiu d'atenció continuada les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, facilita la permanència en el domicili fins al dia de la seva mort, respectant el desig del pacient i la seva família, i evitant la institucionalització del pacient amb patologia en situació terminal. Tot això amb elevats índexs de satisfacció.

MATERIAL I MÈTODE:

S'ha efectuat una anàlisi retrospectiva dels pacients amb malaltia terminal, tributaris de cures pal.liatives, morts en la nostra unitat en el període comprès des del 1 de gener de 2002 fins al 31 de desembre de 2005.
Es van analitzar les següents variables: edat, sexe, diagnòstic, permanència, índex de Karnofsky i índex de Barthel a l'ingrés, les trucades realitzades al nostre telèfon d'atenció continuada, les visites prioritàries generades, lloc de la mort i resultats de les enquestes de satisfacció rebudes.

RESULTATS:

El nombre total de pacients morts ha estat de 181 casos, sent el 54,1 % homes i el 45,9 % dones.
L'edat mitjana ha estat de 78,7 anys (DS: 9,9; rang de 48 a 100 anys).
Van generar una estada total de 7.272 dies, amb una mitjana de 40,2 dies per pacient (DS: 40,3). Un 77,3 % dels pacients van morir durant els dos primers mesos des de l'ingrés.
L'índex de Karnofsky a l'ingrés en la unitat va suposar una puntuació mitjana de 35,5 punts (DS: 12,8).
L'índex de Barthel a l'ingrés en la unitat va suposar una puntuació mitjana de 39,6 punts (DS: 21,4).
El 14,3 % de les trucades rebudes en el nostre telèfon d'atenció continuada han generat una visita prioritària. Aquestes visites prioritàries han constituït el 11,3 % del total de visites realitzades.
Les visites prioritàries realitzades en cap de setmana han constituït el 76,7 % del total de visites prioritàries realitzades. Les realitzades en horari nocturn el 6,0 %.
El nombre de pacients morts en el seu domicili ha estat de 139 casos (76, 8 %).
En 17 casos (9,4 %) la defunció en hospital es va produir després d'un reingrés motivat per claudicació emocional familiar. En 6 casos (3,3 %) la defunció en hospital es va produir durant un ingrés programat.
El 80,7 % de les famílies han respost a l'enquesta de satisfacció anònima, atorgant al procés d'atenció continuada domiciliària una puntuació mitjana de 4,74 punts (escala de 1 a 5).

CONCLUSIÓ:

L'accessibilitat a l'equip interdisciplinar d'atenció continuada, per part del pacient i la seva família, relacionada directament amb el correcte control dels símptomes, constitueix un factor decisiu per a incrementar la taxa de defuncions en el domicili amb un molt elevat índex de satisfacció.
En la nostra experiència, amb un adequat suport assistencial, és possible romandre en el domicili i morir dignament en aquest, sempre que el pacient i la família així ho desitgin.

• Referència:  

• Arencón A, Trallero JC, Llobet E.
  Experiencia de atención continuada en cuidados paliativos domiciliarios.
  Resúmenes de Ponencias y Comunicaciones. Junio 2006. Med Pal 2006; Vol.13 (Supl.1): 81.
  
  

• 
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   LA HISTÒRIA CLÍNICA INFORMATITZADA EN L'ATENCIÓ DE PACIENTS A DOMICILI

Arencón Arias, A;  Trallero Fort, JC;  Llobet Díaz, E.
ACCURA UHD. Barcelona.
VI Congrés Nacional Societat Espanyola de Cures Pal.liatives.
Donostia-Sant Sebastià, Juny 2006.

INTRODUCCIÓ:

En el procés d'atenció continuada a pacients en domicili mitjançant l'ús de la història clínica convencional, es produeixen limitacions generades per la necessitat de mantenir la història clínica del pacient actualitzada i que aquesta actualització arribi a tots els membres de l'equip assistencial.
Aquesta limitació provoca una considerable inversió de temps i esforç, així com els inconvenients generats per l'omissió, pèrdua i/o localització de les dades del pacient.

OBJECTIU:

Aplicar les possibilitats de les noves tecnologies informàtiques en l'atenció de pacients a domicili mitjançant la utilització de la Història Clínica Informatitzada (HCI) OnLine.

MÈTODE:

- Fase I. Disseny d'una HCI amb la participació de tot l'equip interdisciplinar.
- Fase II. Desenvolupament del programa modular per part d'una empresa de solucions informàtiques.
- Fase III. Disseny del sistema de comunicacions internes i externes.
- Fase IV. Disseny del sistema d'aplicació sobre un servidor.
- Fase V. Disseny dels mecanismes de seguretat i protecció de dades.
- Fase VI. Aplicació del programa.
- Fase VII. Revaluació i millores continuades.

RESULTATS:

S'ha dissenyat una història clínica mitjançant un programa informàtic d'aplicació en terminals PDAs. El programa permet la introducció, modificació, eliminació i consulta en temps real de la informació, a més de permetre consultes selectives dels mateixos, compte amb l'avantatge de la seva extrapolació per al tractament estadístic.
L'aplicació es realitza sobre un servidor. Existeix una connexió constant i la informació és actualitzada en temps real en el servidor de forma automàtica. El programa és modular i permet la seva millora continuada.

CONCLUSIONS:

La Història Clínica Informatitzada permet que tots els membres de l'equip assistencial que participen en el procés d'atenció a domicili disposin de la informació actualitzada de la situació del pacient.
S'elimina així la història clínica en format paper, s'optimitzen els processos, s'eliminen agents intermedis, es disminueixen els errors, es compleixen els requisits de la legislació vigent en matèria de protecció de dades, es disminueix el temps i l'esforç dedicats a la transmissió d'informació i es facilita el tractament estadístic. Es millora, en definitiva el procés d'atenció a domicili.

• Referència:  

• Arencón A, Trallero JC, Llobet E.
  La Historia clínica informatizada en la atención de pacientes a domicilio.
  Resúmenes de Ponencias y Comunicaciones. Junio 2006. Med Pal 2006; Vol. 13 (Supl.1): 100.
  
  

• 
  Pujar a l'inici de la pàgina

•   UNA EDUCACIÓ SANITÀRIA COM INSTRUMENT EN LA DETECCIÓ PRECOÇ DEL DELIRIUM

M. Esquerdo *; A. Ramos **; N. Arraràs **; R. González **; M. Sanz ***
PADES: *MUTUAM (Barcelona); **GSS (Lleida); ***ACCURA UHD (Barcelona)
VI Congrés Nacional Societat Espanyola de Cures Pal·liatives.
Donostia-Sant Sebastià, Juny 2006.

OBJECTIUS:

Descriure el disseny i l'inici d'una intervenció d'educació sanitària per a determinar la seva eficàcia en la detecció del Delirium en pacients amb tractament pal.liatiu en el domicili i diagnosticats de malaltia oncològica terminal.
Descripció de l'instrument d'educació sanitària, metodologia d'intervenció i resultats de l'estudi pilot.

METODOLOGIA:

Primera Fase: Estudi pilot de comprensió de l'instrument d'educació sanitària. Es recullen únicament variables del cuidador i escala de consens de l'equip del 0 al 4 per a valorar l'ansietat generada en el cuidador al realitzar la intervenció d'educació sanitària. S'inclouen als cuidadors que saben llegir i es recluten de manera consecutiva a l'ingrés del pacient en programa durant un període de dues setmanes.

Segona Fase: Estudi randomizat cas control en el qual s'enrolaran de manera consecutiva els pacients que compleixin els criteris d'inclusió. En el grup d'intervenció es procedirà a l'acció d'educació sanitària i en el grup control no. Temps de seguiment: 8 setmanes. Als cuidadors se'ls impartirà una educació sanitària reglada per a facilitar la detecció precoç dels episodis de delirium. Per a l'elaboració de l'instrument es van revisar Bibliografia i les Històries Clíniques per a recollir les expressions més utilitzades pels cuidadors dels nostres pacients per a definir el comportament dels malalts en situació de possible delirium i que podrien ser equiparades als criteris del DSM-IV.

RESULTATS ESTUDI PILOT:

Recollint els suggeriments dels cuidadors s'han realitzat tres correccions gramaticals per a facilitar la comprensió del full explicatiu i s'han realitzat canvis en dos dels set ítems que es prestaven a confusió en la recollida de dades. N: 33.

CONCLUSIONS ESTUDI PILOT:

L'estudi pilot suggereix que l'instrument estudiat és fàcil de comprendre en els diferents nivells d'estudis.
A criteri dels investigadors el full explicatiu no genera impacte ni preocupació en els cuidadors sobre el delirium.
L'alt grau de comprensió de l'instrument permet iniciar l'estudi definitiu.

• Referència:  

• Esquerdo M, Ramos A, Arraràs N, González R, Sanz M.
  Una educación sanitaria como instrumento en la detección precoz del delirium
  Resúmenes de Ponencias y Comunicaciones. Junio 2006. Med Pal 2006; Vol. 13 (Supl.1): 145.
  
  

• 
  Pujar a l'inici de la pàgina
• << Tornar a Documents